L’exèrcit de les tenebres

L’exèrcit de les tenebres és un relat a quatre mans producte de la col·laboració eficaç d’un professor i del seu alumne adolescent, que entre altres mèrits aconsegueix que no s’hi apreciï qui ha fet què. Aprofitant potser la tirada del fenomen zombi, aquesta és la història d’un noi, l’Alexandre, que assumeix la tasca d’impedir que l’exèrcit del títol, format per morts vius, s’apoderi d’unes pedres que li permetrien la conquesta del nostre món. La novel·la aporta una visió particular i original, una veritable cosmogonia, de la vida d’ultratomba. I també una acció desbocada. Els ingredients, malgrat tot, són prou coneguts: protagonista orfe amb un do, amb tasca messiànica, antagonista poderós i malèfic. L’acció es desenvolupa al llarg d’un recorregut que recorda un videojoc tipus arcade. Com vam dir de Retrum, el relat admet una eventual traducció cinematogràfica, possiblement d’èxit. Tot i que, malgrat les virtuts indubtables del llibre que ens ocupa, ens pesa la sensació de déjà vu.