L’extraordinària màquina empaquetapares

Podríem situar aquesta història en el camp de la ciència-ficció. Un professor eixelebrat ha inventat una màquina per empaquetar els pares i enviar-los a la lluna, i una altra per produir uns pares ideals i mecanitzats. Tots els nens d’un poble es deixen seduir pel professor i el seu invent, i quan ja no queden pares de veritat una parella de nens espavilats aconsegueixen avortar els plans del malèfic professor.

L’obra intenta, en clau d’humor, provocar una reflexió sobre el que ens aporten els pares. Si bé ens produeixen algunes incomoditats amb les seves exigències, segur que els enyorem quan són substituïts per uns pares fets en sèrie.

Les motivacions, tant les dels infants com les del professor, són molt superficials i estan basades en estereotips i clixés. Això fa que l’obra passi per la imaginació del lector com un entreteniment, però sense deixar-hi petjada.

Les il·lustracions són abundants i aporten detalls al text i interès a la història. Hi ha també una il·lustració a l’inici de cada capítol, i en conjunt ajuden a fer que l’edició resulti acurada.