L’herència del vell pirata

A Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969) ja el vam conèixer amb El secret del bandoler (Cruïlla, 2007), novel·la amb la qual també va guanyar el Gran Angular, com amb la present L’herència del vell pirata. Aquesta darrera novel·la proposa descobrir a molts lectors uns fets que a causa de l’obscura postguerra espanyola van passar desapercebuts per a molts catalans: el maquis. Aquest moviment revolucionari tenia per voluntat derrocar el règim del general Franco tot just acabada la Segona Guerra Mundial amb l’ajut de les forces aliades. Els fets demostren que va ser un gran fracàs. Tot i això, al Segrià restaren alguns membres d’aquest moviment que Capdevila ens situa en un imaginari poble on l’avi del Met, el protagonista principal de la novel·la, es va salvar d’una mort segura mercès a l’ajut d’un company de colla.

En Met, guiat pels jocs de paraules de l’avi, que amaga a la seva extensa biblioteca, aconsegueix recuperar part de la història de la seva joventut, a la qual va associada un petit tresor amagat d’aquell maquis. Tot plegat, però, el porta a descobrir que res no és el que sembla i que la pau i germanor d’un poble pot trencar-se quan es furga en el passat.

Amb destresa, Capdevila ens proposa un camí per dos moments històrics, que avancen en paral·lel i que anem descobrint de la mà d’en Met. Tot i això, la tòpica figura del protagonista, molt interessat per la literatura, un fet que li comporta el rebuig dels seus companys de colla, fins i tot la pèrdua de la Sió, la noia per qui ell mostrava un gran interès, no és convincent, i està mancada de relleu i de credibilitat en els moments actuals. Tot i això, és un afer prou secundari per no desmerèixer la bona factura del premi.