L’hivern del Sr. Jeroni

Eulàlia Canal és una de les escriptores per a infants més rellevants dels darrers temps. En les seves obres, sovint ens trobem amb un estil planer i proper al lector, i s’hi narren accions quotidianes on es ressalta el valor de les petites coses i moviments que poblen la quotidianitat. L’hivern del Sr. Jeroni n’és un bon exemple, embolcallat amb una edició primmirada, a la qual cal afegir-hi les delicades i precises il·lustracions en color de Jordi Vila Delclòs.

És un llibre que posa sobre l’escenari dos vells que viuen sols i són veïns, tot mostrant i incentivant aquell debat o aquella evidència que una novel·la, pel fet d’adreçar-se al públic infantil, no té l’obligació que els seus personatges tinguin la mateixa edat que el seu lector. N’hi ha prou, com és el cas, amb un estil que apropi la història i captivi l’infant des de la primera pàgina, amb la qualitat i agilitat de la seva narrativa.

Canal hi descriu, especialment, les dificultats del dia a dia per tirar endavant i els sentiments del Sr. Jeroni, amb la solitud que sovint és la protagonista i és pesant com una llosa. En aquest cas, es mostra amb diàlegs amb la seva difunta muller, o amb el robot que li marca les tasques a les hores precises… La caiguda i hospitalització de la seva veïna esdevindrà el nus principal que generarà tot de canvis en la seva relació, en el seu món i en les seves vides.

Amb un ritme tan tranquil com el dels seus personatges, però amb accions que trenquen i animen el desenvolupament de l’obra, l’autora aconsegueix treure suc a la quotidianitat dels personatges, als seus dubtes i a les seves reflexions, tot afegint-hi, de tant en tant, el punt de vista d’un net que visita el seu avi. L’autora sap camuflar-se en les reflexions dels protagonistes i mostrar tot el conjunt amb versemblança i proximitat.