L’Home Gris del País de les Màquines.

Aquest és un text que s’afegeix a la llarga llista de metàfores sobre el món, la civilització, la globalització i tantes i tantes coses que han portat les persones a una situació penosa, on la seva ambició les situa en un atzucac gairebé irreversible. És un text que no afegeix res de nou però ho diu tot amb precisió i claredat, tot oferint una fotografia tan real com escruixidora de les conseqüències negatives derivades d’una gestió nefasta dels recursos per part d’una gent que es creuen els amos de tot i que són capaços de vendre l’ànima al diable per un grapat de diners.
El relat és un exemple d’aquella literatura compromesa amb una causa, i els sentiments d’impotència i de tristesa que se’n deriven cal reconduir-los positivament perquè els lectors en treguin les conseqüències necessàries per no haver de lamentar, a més, la pèrdua d’estimuls per recuperar una part d’allò que inexorablement la nostra civilització ja ha perdut gairebé per sempre.
Les il·lustracions, en blanc i negre, accentuen el dramatisme i col-laboren a donar realisme a la foto general de degeneració d’una espècie que es creia la millor.