L’home invisible.

El senyor Genís és invisible; ningú no s’adona de la seva presència ni de la seva existència. Un dia topa amb la Greta, una gosseta que s’exalta així que veu un bar-ret, i el senyor Genís decideix adoptar-la. Greta li canvia la vida. Estimar la Greta és el primer pas per començar a estimar-se ell mateix i fer allò que no s’hauria imaginat mai.
Estem davant d’una narració molt tendra, que ens mostra un tipus de personatge que segur que tots coneixem i que ha tingut la sort de topar-se amb una Greta.
La història transcorre amb agilitat per més que, naturalment, no podem parlar d’una novel·la d’aventures. És una aventura interior, un procés de renovació a partir d’un estímul viu.
Ens podem fer la pregunta de si una narració com aquesta pot interessar a nois i noies de deu anys. Per què no? No estan capacitats per reflexionar i emocionar-se? Potser necessiten ocasions per fer-ho i aquesta n’és una.
Amb un llenguatge fresc i bones dosis d’humor i sensibilitat, Joan de Déu Prats ens mostra un cop més la seva capacitat narrativa.