L’Hugo va a pescar.

L’Hugo és una bona persona; així que els seus intents de convertir-se en pescador fracassen perquè tot li fa llàstima: el cuc que hauria de posar a l’ham, el peixet petitó que captura… Però, per sort, la seva bondat és recompensada i no torna a casa amb les mans buides.
En aquest llibre —com en altres de la sèrie— Romeu demostra que domina diversos gèneres: en primer lloc, el de la historieta, amb un argument ben trabat i sòlid; en segon, el del conte tradicional, amb personatges i esquemes manllevats de la contística: hi apareix l’heroi, els donants o el premi final. Per últim, domina i sobrepassa el conte per a menuts: tot i que respecta el final feliç, hi posa un toc irònic però alhora tendre. I tot sense renunciar al seu estil gràfic: els ninots amb nàpia immensa i ulls d’ou són cosins germans dels dels seus acudits, només que aquí vol acostar-se a l’esquema estètic del conte il·lustrat amb una composició més rica i completa, fidel al seu estil, sense atreviments ni plantejaments agosarats.