Lili

La jove il·lustradora  anglesa Wen Dee Tan entra a la literatura infantil amb la història de la Lili, una nena que no acaba d’encaixar en el seu món a causa d’un tret diferencial: té els cabells del color del foc, que cremen tot allò que toquen.

El valor de la diferència és un tema recurrent dins la literatura infantil i juvenil, abordat en altres ocasions per la mateixa editorial Babulinka, especialitzada en educació emocional. Què té doncs Lili, que el faci un llibre destacable?

Per una banda, la il·lustració. La força del color taronja de la cabellera de la Lili, que inunda les pàgines, és gairebé hipnòtica, t’enamora només amb la coberta. L’autora explota aquest recurs al llarg del llibre, jugant amb el blanc de la pàgina com a fons, sense decorats ni ambientacions. Ens trobem només els personatges que envolten la Lili, dibuixats amb una línia de cera negra, poc detallats però suficientment expressius i dinàmics. Els ulls del lector busquen la taca taronja i és, m’atreviria a dir, la clau de l’èxit.

I, pel que fa al text en si, diria que Lili també aporta una novetat respecte a la gran quantitat d’àlbums il·lustrats que parlen dels protagonistes que se senten diferents. Ja sigui un elefant de colors, un corb negre o un conill amb l’orella torta, la majoria d’aquests relats es fan des del punt de vista del mateix personatge. La història se centra en el seu creixement personal i la necessitat d’acceptació d’un mateix.

En el cas de la Lili, l’autora ha volgut posar l’accent en la figura de l’«altre», en la por que provoquen les persones diferents. Amb la simbologia dels cabells, del foc destructor, Wen Dee Tan ens mostra com la diferència és viscuda, moltes vegades i sense cap motiu justificable, com un perill, un atac.

La Lili ens desconcerta i, per tant, ens fa por.