L’illa de Canibàlia

En Marcel, un cuiner a qui agrada navegar, naufraga en una estranya illa, Canibàlia, on uns habitants hospitalaris el voldran ajudar a reconstruir la barca per tornar a casa. Però res és el que sembla i si els canibalins acullen tan bé en Marcel és perquè esperen d’ell alguna cosa més que les gràcies. La història, amb estructura clàssica i de lectura fluïda, és narrada en primera persona pel protagonista; en Marcel explica els esdeveniments des del present, potser amb un excés d’innocència que, tot i pretendre la complicitat del lector, a voltes grinyola una mica (com és que no sospita res del que s’està coent?). L’autor ens va preparant per al desenllaç amb recursos diversos: les descripcions dels personatges (uns ullals amatents a clavar queixalada), la constant referència al convit en honor del nàufrag o els noms dels personatges que són prou significatius sense que la lectura se’n ressenti. El mapa de l’illa que hi ha dibuixat al principi del llibre és una bona eina perquè tot i no ser imprescindible per a la lectura, la facilita i li dóna un toc de text per a adults que agradarà als joves lectors i els engrescarà.
Teniu entre les mans un bon mos d’humor negre amb un polsim d’ironia (un cuiner que pot acabar sent cuinat!).