L’Illa de les Foques.

Tot i que Llucià Vallés mostra dots de bon narrador en la seva primera obra, amb un llenguatge àgil i a estones poètic, L’Illa de les Foques és una novel·la que no aporta cap alenada d’aire fresc al panorama literari del país. Narra el viatge d’un nen a la recerca de les sirenes que habiten en la seva fantasia i l’illa que dóna nom al llibre. Al poble, ja ningú no creu en les sirenes, tan sols el jove protagonista i un vell considerat boig per la resta de parroquians. És també un viatge per diferents tòpics de la novel·la de caire fantàstic, entre els quals destaca aquell que assegura que qui creu en alguna cosa l’acaba veient i trobant. A estones, és un viatge amb força acció, però a estones excessivament fàcil, bonic i poc original.
I encara que, en aquesta franja, les il·lustracions tenen un paper merament decoratiu, les que acompanyen L’Illa de les Foques es mostren planes, kitsch i repetitives, cosa que no ajuda gens a realçar i fer atractiva la història.