L’illa del corall

Maria Josep Carro ha investigat durant anys la vida a la Corona d’Aragó durant l’edat mitjana, i aquesta passió traspua cadascuna de les pàgines d’aquesta novel·la històrica fidelment ambientada a l’Alguer. La història alterna dues veus narratives en primera persona. La del present és la d’una jove que troba un manuscrit del segle XIV. La del passat és la de la Blanca, una dona amb dos fills que acompanya el marit en la seva aventura comercial des de València fins a l’Alguer. Un segrest a les mans d’uns corsaris, el desig inaudit de la filla de ser metgessa o la seva relació d’amistat amb la criada són alguns dels fils argumentals que es van descabdellant al llarg la novel·la, en la qual retrobem algun personatge històric conegut, com el cartògraf Cresques, protagonista de L’atles furtiu.

L’obra conté força ingredients històrics i geogràfics poc tractats a la nostra literatura, a més d’una reivindicació de la sororitat més enllà de l’origen social de les dones. Ara bé, tots aquests elements, que d’entrada farien altament recomanable aquesta novel·la, queden condicionats per una estructura narrativa que alenteix el ritme, sobretot quan l’autora intercala informació històrica sobre el que s’explica al manuscrit. D’aquesta manera, en alguns moments no queda clara la separació entre ficció i documentació històrica. Per altra banda, un nivell del llenguatge força culte i el fet que la protagonista sigui una dona de mitjana edat són elements que poden allunyar força lectors joves d’aquesta història.