L’illa.

Lóguez s’estrena en el mercat català amb un àlbum que val el seu pes en or. La història comença així: «Un matí, els habi-tants de l’illa van des-cobrir un home a la platja, al lloc on el corrent havia arrossegat el seu rai. No era com ells». Les reaccions dels habitants d’aquesta illa davant el foraster reflecteixen postures ben sovintejades en la nostra societat quotidiana, i si algun lector vol fer paral·lelismes entre aquest relat i les notícies que ens arriben dels immigrants que passen l’estret amb pasteres, ho té ben fàcil. El relat, breu, concís i molt bell, difícilment pot deixar ningú indiferent.
Les il·lustracions, de ben timbrada factura ex-pressionista, permeten copsar alhora tarannàs i atmosferes.
En resum, això és un àlbum sense concessions ni demagògies de cap mena, tant si és llegit per un públic infantil –i la seva senzillesa ho permet– com per un d’adult.