L’impostor de Viena

Pol Castellanos (Barcelona, 1991) s’estrena en el món de la novel·la amb aquesta misteriosa història situada entre la ficció i la realitat. Tot es desencadena amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, quan la frontera d’Itàlia i l’aleshores imperi austrohongarès és violada per aquests darrers, encapçalats per un insidiós general a la recerca d’un objecte molt i molt cobejat: una flauta amb poders especials que pot canviar el curs de la història. Però en Bruno, un jove espavilat i honrat com el qui més, es reconeix com l’hereu d’aquell objecte preuat i farà mans i mànigues perquè no caigui en mans enemigues.

Castellanos, autor de la fornada recent, format a la factoria de l’Ateneu Barcelonès, ens presenta una història on realitat i ficció es donen la mà per fer-nos ballar al ritme d’un so que flueix la mar de bé. Els personatges, misteriosos, d’aquells que sempre amaguen un passat convuls, queden ben retratats en les figures de la misteriosa Carla, una gairebé bruixa, i l’Sparacello, un mag amb desig de poder però molt bon cor, que acompanyen el jove Bruno en el relat i aconsegueixen confegir un trio prou complet i singular. Els dolents, en les figures dels comandaments Günther i Weiss, són més dolents que la carn de gos, i per aconseguir el seu desig passaran per damunt de qui sigui necessari colpejant el lector amb eficàcia. Tot plegat en un moment històric convuls, ple de forats històrics que permeten fer creïble la història que el narrador ens explica.

Tot i això, potser per defecte personal, fa la sensació que aquesta història ja ha estat explicada amb anterioritat, ja sigui en narracions similars, com la premiada trilogia de Raimon Portell, o en històries forasteres d’autors com Brian Selznick. Animem l’autor a continuar fent aitals bones obres i a publicar-les a fi de continuar ampliant el planter dels nostres autors.