L’infinit a les teues mans

Enric Senabre (Alcoi, 1964) és professor de filosofia a l’institut, i aquesta voluntat educativa traspua arreu dels llibres que ha publicat fins ara, més amb caire d’assaig que no pas de ficció. Mostra d’això, per exemple, n’és El viatge d’Atena, on els filòsofs ajuden aquesta jove adolescent a decidir el seu futur.

Darrerament ha centrat la seva recerca en les tecnologies de la informació, tot intentant provocar en els joves lectors la reflexió filosòfica sobre la matèria. El fruit d’aquesta reflexió és, sense cap mena de dubte, L’infinit a les teues mans, una història on Atena, submergida en les xarxes socials, que li serveixen per estar en tot i per tot connectada amb la seva colla, de sobte descobreix que un usuari desconegut, «infinit05», l’està assetjant. A partir de l’aparició d’aquest misteriós personatge, la protagonista centrarà els seus esforços a aconseguir descobrir qui és i el perquè d’aquesta persecució. El llibre conté una guia didàctica amb consells per fer un bon ús del telèfon mòbil.

I és en aquesta darrera frase del paràgraf anterior on rau, des del meu punt de vista, la pedra a la sabata. Pot ser que un servidor ja tingui massa lectures similars a l’esquena, però quan portes algunes pàgines de la lectura i el tema sobreïx en tot i per tot, aleshores és quan començo a plantejar-me si estem davant de literatura o d’assaig. I és que l’autor demostra ofici, capacitat d’estructurar i mantenir l’atenció, de plantejar el tema, de tensionar allí on correspon…, però aquesta voluntat didàctica sempre és present de forma massa explícita, oblidant que la literatura és una altra cosa. I això em preocupa, ja que de ben segur que alguns professors, amb tota la bona voluntat del món, donaran aquest llibre a llegir als seus alumnes pensant que així, a més, aprenen alguna cosa. Però, si us plau, si algú té aquesta temptació, que avisi els alumnes de quin és l’objectiu cert d’aquesta lectura i que no els faci passar gat per llebre.