Lletjos i lletges?

L’escriptora i mestra mataronina Lola Casas i l’il·lustrador argentí Gusti signen un llibre ben particular, sorprenent, que no deixa indiferent.

Lletjos i lletges? és un catàleg de rostres en clau d’humor, compost per més d’una quarantena de caricatures diferents, enfilades amb un text rimat que ressalta un tret facial per cada personatge –el nas, els ulls, les orelles…– i en fa sàtira.

Les il·lustracions –fetes amb bolígrafs de colors sobre diferents models de fulls de llibreta– tenen una gran personalitat, al mateix temps que ens recorden la mena de dibuix gargotejat que podria fer un infant i reforcen el caràcter juganer de l’obra. Els versos, amb rima consonant i diverses al·literacions sonores, presenten comparacions i descripcions molt expressives, i sovint un xic gamberres. 

Aquesta singular combinació de seguida ens convida a riure, tot i que en certs moments pot també incomodar-nos. De sobte, ens adonem que som còmplices d’acudits burlescos sobre trets físics que tots tenim i que, socialment, sovint han estat objecte de mofa amb ànim d’ofendre.

Tanmateix, el que podria llegir-se com un blanqueig de certes bromes i estereotips recurrents s’entén que vol, precisament, trencar tabús i qüestionar un determinat –i absurd– cànon de bellesa. Així ho evidencien l’interrogant del títol i la cita final d’un fragment d’Els Culdolla, de Roald Dahl, en què es posa en dubte la importància de l’aparença física. Són realment lletjos, els personatges que apareixen al llibre, o senzillament un mirall de la diversitat col·lectiva?

Una proposta irreverent, que caldrà veure com és rebuda pels infants i fins a quin punt demanarà mediació, però que celebrem per la seva manera d’observar i qüestionar el món des de l’humor i la desinhibició, lluny de la mirada naïf i condescendent que a vegades trobem en obres afins.