Lletraferit

Remarcar d’entrada que aquesta és una de les apostes d’àlbum de creació de Baula per a aquest Sant Jordi. Amb unes imatges a sang de tons rosats i un text de frases curtes i clares, Arbat inventa la història del comte Oblit, que comença odiant els llibres però que acaba convertit en un gran lector. L’autor, que s’apropa a l’estructura dels contes tradicionals, no se’n surt del tot amb el text. A Lletraferit no existeix cap adversari, és el mateix protagonista que, mogut per l’edat o l’enveja, un dia decideix que si a ell la lectura no el fa feliç, no permetrà que faci feliç el seu poble. I en aquest punt, el text s’allarga excessivament, cau en alguns tòpics i desemboca en un final massa ensucrat.
Ens en quedarà el missatge a favor de la lectura, algunes imatges suggeridores, com la de la guarda final, i potser la metàfora de la «j» de justícia que se li clava al cor i el converteix en lletraferit. Però en general no traspassa els límits de la correcció.