Llibre de les bèsties

Muntsa Farré fa una adaptació sintètica i entenedora al llenguatge contemporani d’aquest clàssic lul·lià. El Llibre de les bèsties és un petit tractat de política, en el qual l’objectiu del bé comú es confronta amb l’aclaparadora prevalença dels interessos personals de qui té el poder. Us sona el debat?

Llull s’inspirà en un antic clàssic d’origen oriental que continua sent altament recomanable, el Calila e Dimna, per explicar, a través de les figures simbòliques dels animals, les noves relacions humanes que han sorgit al llarg de tot el segle xiii amb el desenvolupament de les ciutats i que han generat l’embrió d’un nou paradigma comunicatiu basat en el pacte.

El personatge principal, la guineu, representa tot allò que malauradament admiren tant els polítics que sublimen les aparences. El culte a l’enginy i al tacticisme guanya una partida rere l’altra en el joc del poder que, sustentat en la por i en la força, revela el seu fons més salvatgement corrupte.

Vint-i-tres dibuixos acompanyen el text. Gisela Bombilà aporta una elegància cromàtica que està per sobre del seu domini de les figures. No és un llibre fàcil de posar en imatges, tot i que ho pugui semblar. Aquests animals que es devoren no són, per dir-ho d’alguna manera, els músics de Bremen. Recordem amb admiració com va resoldre el repte de la intensitat dramàtica d’aquesta obra, en la seva adaptació teatral, l’escenògraf i dibuixant Joan Josep Guillén, un dels nostres grans autors vius.

L’edició de Barcanova, tot i ser molt senzilla, ofereix una llegibilitat excel·lent gràcies a les decisions de disseny tipogràfic i de blancs al ventre del llibre. Trobem a faltar el nom de la il·lustradora i de l’autora de l’adaptació en la coberta i en la portada.