Llibre del gentil i dels tres savis

L’any Llull està sent una oportunitat per donar a conèixer o redescobrir Ramon Llull a través d’activitats i de la publicació d’obres seves o sobre ell. En aquest context trobem pocs títols adreçats a infants i joves, dels quals destaca el Llibre del gentil i dels tres savis, perquè és la primera vegada que algú (una editorial, un adaptador i una il·lustradora) accepta un repte com aquest.

Les adaptacions són un art difícil i sovint poc agraït pels prejudicis que han de superar. Si hi afegim que, com en aquest cas, es tracta d’un autor molt reconegut però poc llegit pel gran públic (no hi ajuda el català medieval, un context cultural allunyat en el temps, i una manca de coneixements filosòfics i religiosos que ajudarien a comprendre’l), la dificultat creix exponencialment. El mèrit d’aquesta adaptació és, precisament, com de bé se’n surten tant l’autor, Ignasi Moreta, com la il·lustradora, Àfrica Fanlo.

Moreta fa un exercici d’aproximació als lectors d’avui trobant l’essència de la història i fent visible allò que uneix passat i present: una societat multicultural on la religió té més presència del que pot semblar. El gentil busca el sentit de la vida i tres savis (un jueu, un cristià i un musulmà) intenten explicar-l’hi cadascú des de la seva religió. La gran lliçó del text i el gran valor de Llull és la voluntat de diàleg entre els savis protagonistes, i és aquí on rau la seva actualitat.

Fanlo, per la seva banda, s’inspira en l’art romànic, que passa pel seu sedàs personal, i acaba creant un món medieval amb un punt oníric que ajuda a retallar les distàncies amb els infants d’ara. Les il·lustracions donen força i sentit al text i l’enriqueixen, de manera que un cop llegida cada pàgina l’adult les pot aprofitar per completar la seva explicació.

La guia final, de consulta imprescindible per entendre i treure un bon profit del llibre, és un altre mèrit.

Avís important: malgrat les línies anteriors, es tracta d’un àlbum il·lustrat no apte per a tothom (i no ens referim als infants sinó als adults que han d’acompanyar-los en el viatge!).