Lliures o morts

La novel·la de Jaume Clotet i David de Montserrat, àgil i documentada, se centra en la successió d’accions i resulta òptima per transformar-la en una novel·la gràfica. L’adaptació és extremament fidel, i això es reflecteix en un excés d’explicacions (retolacions de les vinyetes) per sobre dels diàlegs, fins al punt que de vegades se n’obvia la traducció en imatges. Tot i així, hi ha petits canvis respecte de l’original, causats pel pas a un altre llenguatge narratiu. Un personatge secundari femení, determinant dins un episodi concret de la novel·la, ha estat eliminat de l’adaptació, sense que aquesta se’n ressenteixi. El còmic també exclou la recreació visual d’un dels moments més cruels de la novel·la. En canvi, la substitució de l’església de Santa Maria del Mar per la catedral de Barcelona és atribuïble a un error involuntari. L’estil de Mariano de la Torre és més expressionista que detallista: els primers plans són gairebé omnipresents, i tot el pes de la il·lustració recau en els rostres dels personatges. De tant en tant, apareixen perfils i ombres, per estalviar el dibuix de trets distintius. La profusió de picats i contrapicats accentua el dramatisme tant de les escenes bèl·liques com dels enfrontaments individuals. Els colors, dins una gamma que va del granat a l’ocre, recreen l’atmosfera de sang i pólvora dels escenaris reals, mentre que s’ha optat per difuminar els edificis i els espais emblemàtics. La novel·la gràfica assoleix, com la seva antecessora textual, l’objectiu de reconstruir uns fets històrics commemorats precisament aquest any, i d’aquí l’oportunitat de publicar l’adaptació.