Lluny de l’antiplà

El relat s’inicia amb uns animals tristos, que no són res d’originals, que sempre feien el mateix i tenien una vida avorrida. Com és habitual en aquest tipus d’històries «entre ells n’hi havia un que no parava de preguntar-se tantes qüestions com fulles té un arbre i buscava les respostes tot mirant l’infinit». Però aquesta actitud molesta el grup i es fa necessari que els abandone i «el que més mal li feia era que per voler descobrir, saber, opinar… tot allò que l’envoltava es trobava totalment sol». A partir d’ací, inicia l’aventura de descobrir el món i amb la descoberta, una nova vida. Com veiem, una història sovint present en els llibres d’aquestes edats.