L’ocupant

Res no és el que sembla. El que comença tal vegada com un relat d’assetjament escolar deixa entreveure, a mesura que ens hi endinsem, un rerefons oníric ple de símbols. I el tot genera desassossec. L’Albert fuig dels seus perseguidors (però: per què?) i es dirigeix cap a un casalot abandonat. Un cop allà, havent de triar entre dos espais, Cel i Infern, opta per pujar unes escales que el menaran a conviu- re per força amb un desconegut, que el repel·leix i l’atreu a parts iguals. Aquest és l’inici trepidant i intranquil·litzador. L’arribada del dia i la marxa de l’Albert no aclariran la situació, i el neguit i el pessimisme s’instal·laran al poble. No hi ha rastre dels perseguidors, i l’Albert, convocat per la policia, amagarà informació i alhora no deixarà de formular-se preguntes. El món adolescent, amb les seves transgressions i els seus dubtes, apareix ben deli-neat en el relat. Els diàlegs, però, trontollen en alguna ocasió: els falta, al nostre entendre, la contundència del tot blanc o tot negre característica de l’adolescent. L’acció transcorre, no cal dubtar-ho, sembrant la intranquil·litat en el lector, i en les darreres pàgines es transforma en un cop directe a l’estómac. I és que, insistim, res no és el que sembla.