L’Oleguer i el clan de les Llunes Grises

L’Oleguer no pot dormir. A les parets de la seva habitació apareixen paisatges i personatges dels contes que la seva mare ha escrit. Un d’ells l’empeny a entrar dins del seu conte per trobar les bruixes grises, que impediran que les bruixes Menjaconills es mengin els conills de la granja del seu pare.
Relat que utilitza el recurs, bastant usat en LIJ, del «conte dins del conte» i en surt bastant ben parat. L’inici i el final del llibre, que marquen el pas del món real al fantàstic, estan ben resolts, amb un llenguatge i un estil que denoten ofici. Malgrat tot, l’argument és poc original i, deixant de banda alguns episodis, la resta d’aventures no són tan reeixides. D’altra banda, el desenllaç s’allarga una mica massa, fet que justifica la mateixa autora en el llibre quan diu que el que li costa més és triar el final de les històries i escollir entre diferents opcions, potser en aquest cas les ha incloses totes.
Un llibre entretingut, que incita a llegir i a viure les aventures dels contes, i que no seria estrany que fos la primera entrega d’altres històries.