L’olfacte.

La unitat que «Els Sentits i un Xic més» té com a col·lecció fa que es pugui valorar com a conjunt, ja que els seus defectes més que les seves virtuts es veuen per igual en cadascun dels exemplars. És una col·lecció força desafor-tunada per qüestions visibles a primer cop d’ull, com ara la presentació i les il·lustra-cions, ancorades en un passat força llunyà, i per altres de contingut com el fet de passar d’una nomenclatura científica, innecessària per a primers lectors, a una informació tòpica i evident, en algun cas fins i tot contradictòria com ara: «per veure’ns-hi ens cal la llum… perquè sense llum no podem veure res». L’esforç que requereix l’edició d’una col·lecció d’aquest tipus és podria vehicular cap a propostes més d’acord amb l’actualitat, tenint cura tant de la presentació, com de les il·lustracions, però especialment del llenguatge, ja que a «Els Sentits i un Xic més» hi trobem força errades sintàctiques.