L’ombra dels oblidats

L’autora planteja l’escenari d’una hipotètica societat futura regida per un consumisme extrem, pel control, l’automatització i l’augment desmesurat, i a qualsevol preu, de la producció, característiques que li permeten recordar, encoberts per la ficció, els vicis satiritzats d’un model social no tan llunyà. La presència dels oblidats en aquest panorama demostra que no hi ha poder sense resistència, sense aquest grup diferent a l’hegemonia que viu amb el cap cot. Els protagonistes, un grup d’amics ja nascuts i avesats a la nova era, reviuran l’esperit aventurer dels seus avantpassats a través del personatge del Gustau i d’un gos, l’Ombra. La peripècia a què estaran subjectes —arribar a les muntanyes on viu reclòs el pare d’un d’ells— està ben tramada i arriba al lector gràcies a uns bons diàlegs, carregats amb el punt just d’enyorança pels vells temps. D’altra banda, l’imaginari construït es visualitza perfectament a les il·lustracions en unes tonalitats grises que complementen els moments importants de l’acció. L’evolució dels personatges és clara i necessària; al final tots han canviat alguna cosa i miren el present i el passat d’una altra manera. Una lectura recomanable que també farà evolucionar el lector ja que convida a la reflexió.