L’Ona i en Jan a la prehistòria

Amb L’Ona i en Jan a la prehistòria l’editorial Baula inicia una nova col·lecció destinada a primers lectors escrita per Clara Jubete (Barcelona, 1994) i Jordi Ribolleda (Berga, 1991), amb les inestimables i dinàmiques il·lustracions d’un primera espasa de la matèria com és Òscar Julve (Barcelona, 1972).

Tot comença quan l’Ona i en Jan, dos germans belluguets, s’enfilen a les golfes de casa els avis a remenar entre els trastos que s’hi emmagatzemen. Quan troben un rellotge de sorra i aquest es trenca, un esternut provocat per la pols del rellotge trasllada els dos protagonistes a la prehistòria. I no a qualsevol lloc d’aquell passat remot, sinó al llom d’un branquiosaure, un grandiós herbívor que està sent perseguit per un temible Rex. Gràcies a la sort dels germans i del branquiosaure aconsegueixen retrobar-se amb la família de l’animal i l’Ona i en Jan, a través del famós esternut, es mouen de nou en el temps. On aniran a parar? Això ja és una nova història de la sèrie.

Portes, coves, armaris, boira i altres mil i un elements han permès moure’s en el temps i l’espai de la història literària des de fa centenars d’anys. El recurs, utilitzat profusament, poc aporta a la literatura infantil si no és que en aquest cas, molt probablement, serà la primera lectura de molts infants i el seu primer «llibre de grans», com l’anomenaran. Una porta que els convida a observar que en la literatura tot s’hi val, tot és possible, fins i tot els excessius elements casuals que trobem en aquesta història: mentre corren per fugir del Rex, una branca els va com anell al dit per estabornir la bèstia que els persegueix, el dinosaure que cavalquen es fa amic seu com si fos un cadell de gos, l’Ona porta mistos a la butxaca per encendre foc, cauen d’una cascada i van a parar just a tocar dels progenitors del branquiosaure, etc. La successió d’esdeveniments gairebé porta a pensar que només caldria asseure’s a la porta de casa per esperar que la sort passi i agafar-la. Una aventura es teixeix amb molts factors, i la sort en pot ser un, però l’únic? Hi trobem a faltar, doncs, que la tensió que trobem en cada succés també es resolgui mercès a la sagacitat, a l’enginy, a la deducció i a altres alternatives per enriquir la formació literària dels primers lectors, als quals va dirigida aquesta primera obra. Fer una segona pensada a la trama hauria estat del tot necessari.

Menció a part mereix l’obra de Julve, que amb el seu estil dinàmic, tan característic del seu traç i color, aconsegueix salvar les pàgines tot afegint un element còmic que de ben segur cridarà l’atenció als lectors. Una feina difícil que millora de molt el resultat final del present llibre.