L’origen de la porta dels tres panys 1. La llavor d’una revolució

Fa uns deu anys vam llegir, recomanar i treballar a l’aula La porta dels tres panys. D’això en són testimonis una colla de booktràilers escolars que ens van permetre acostar-nos a la lectura (i de retruc, a la ciència) literalment des d’una altra perspectiva. Centenars de pàgines i molts milers de lectors i lectores més tard arriba la preqüela del que es va convertir en una trilogia. El títol és inequívoc, i el cardinal n’anuncia d’altres.

L’origen de la porta dels tres panys 1. La llavor d’una revolució és un relat iniciàtic i reivindicatiu, on assistim a la particular lluita de l’Ada (òrfena, dona i, per tant, al principi del segle passat, sense opcions a estudiar) per obrir-se camí dins de l’àmbit científic. Haurà de lluitar contra un misteriós inspector de policia i contra una monja que li volen mal, però tindrà  l’ajut d’un elf provinent d’un món paral·lel i la mentoria d’una absent Sofia (saviesa, en grec clàssic) i del mateix Max Planck, figura emblemàtica (i real) de la física teòrica. Malgrat totes aquestes premisses, el resultat no ens sembla reeixit.

Les pàgines integren narració fantàstica i d’aventures i, a més, la justa reivindicació del paper de la dona en la ciència. A aquest efecte, la lectura es veu salpebrada arreu amb il·lustracions, textos destacats tipogràficament, l’ús de la negreta allà on cal emfasitzar idees i la presència recurrent d’enigmes, que es plantegen en un moment donat i es resolen més endavant.

El resultat, malgrat la intenció lloable, és una història que no discorre amb la continuïtat que voldríem. La utilització profusa de la terminologia científica que manegen els personatges, necessària per a una obra divulgativa, sovint és un llast per a l’acció.

Narrativa