L’Òscar i el Rusca. La sopa de lletres. La fira

És difícil resistir-se a un esquelet com a protagonista; el punt macabre que aporta aquest ésser contrasta amb la dolçor de les històries de la col·lecció creada per Ludovic Lecomte i Irène Bonacina. El primer títol, La sopa de lletres, conta com es coneixen els personatges principals: d’una banda, Òscar, l’esquelet, que treballa espantant gent en un tren de la bruixa, i de l’altra, Rusca, un gosset que, a diferència de la resta, no vol cruspir-se els ossos d’Òscar, sinó que es palplanta a la porta de la caravana de l’artista fins que aquest li ofereix menjar i l’invita a entrar-hi. A La fira, la segona entrega de la col·lecció, la parella apareix consolidada, i la trama gira al voltant de les destrosses que provoca el gos quan sospita que l’amic està en perill a l’atracció de fira on feineja Òscar.

Les anècdotes són mínimes, narrades amb textos breus en què predominen els diàlegs i les repeticions, característiques que faciliten la lectura autònoma als lectors de cinc o sis anys. El punt fort de la sèrie són les il·lustracions d’Irène Bonacina, que sap aprofitar al màxim les possibilitats còmiques d’un esquelet amb abric, bufanda, botes i barret, en pijama o en calçotets, que manté l’equilibri sobre una cama mentre fa ioga o que es pentina la closca abans d’eixir al carrer. L’expressivitat també del gos i els escassos però necessaris plans generals –la fira, l’interior del tren de la bruixa o l’exterior de la caravana–, dibuixats amb tinta, aquarel·les i alguns traços de llapis de colors, complementen sempre els textos amb una dosi extra d’humor.