L’Ot, el dron i el lladre de la motxilla

Quan l’any 1988 Maria Àngels Bogunyà (Molins de Rei, 1947) va irrompre amb Un any fora de casa (La Galera) en el món de la narrativa infantil, va suposar l’aparició d’una ploma sensible, amb una capacitat de fabulació i coherència en la seva narrativa digna d’esment, que la portà a guanyar, successivament, els premis Cifre de Colonya (1988), Folch i Torres (1989), el Vaixell de Vapor (1999) i el Serra d’Or (2005). Però feia uns anys que la seva ploma s’havia quedat sense tinta, i és per això que ens congratulem de tenir un nou títol seu entre mans. 

Aquesta vegada, amb un ritme vertiginós, l’autora ens explica les «aventures» de l’Ot, un noiet que en comptes d’anar a París com a regal d’aniversari, prefereix visitar la seva tieta metgessa a Pratsdelcim per poder veure les estrelles. I és així com, des del moment que l’Ot baixa de l’autobús, comencen les aventures del noiet, que, carregat amb una motxilla plena de mitjons i arran d’una novetat en les infraestructures –la instal·lació d’un nou semàfor–, es troba perdut enmig del poble. I, enfilant una història rere l’altra, el lector podrà conèixer l’amor no correspost pel cap de la policia local, la incompetència del poli Poli, la desaparició successiva dels mitjons de l’Ot i altres petites històries d’aquest poble que es prepara per viure una festa major molt especial. 

Bogunyà ens empeny, amb una narrativa fugaç, que semblaria més pròpia d’una pel·lícula dels germans Marx, cap a una autèntica comèdia d’embolics on el lector, sempre molt amatent, ha de saber desentrellar allò que s’esdevé de forma simultània a Pratsdelcim. La lectura de l’Ot peca, però, d’una certa desunió entre els dos grans esdeveniments que s’hi conten –potser hauria valgut la pena dividir el llibre en dues parts?– i d’una maquetació deficient en la col·locació de les il·lustracions: malgrat que els dibuixos de Jaume Bosch casen a la perfecció amb el text, a la pàgina 97, per exemple, se’ns descobreix el misteri abans d’hora. Petits detalls secundaris que no desmereixen una narrativa de qualitat i d’acord amb els temps que vivim i que ens permet recuperar una autora de referència.