L’últim dinosaure.

Premi Guillem Cifre de Colonya 2003
El dinosaure protagonista, la Cuca Gran, de la festa major de Montornès del Vallès, no vol pujar al cel per l’amistat. Al cap del temps, gràcies a una nova amistat, finalment aconsegueix pujar a les estrelles.
Aquesta novel·la presenta alguns problemes: la creació d’una llegenda a l’entorn de la desaparició dels dinosaures recorda massa altres narracions sobre dracs. L’obra, però, només és «un homenatge a les bèsties de foc que participen en les festes majors». I aleshores, el que de vegades sembla un relat fantàstic es torna una recuperació folklòrica sense convèncer-nos. A més, els encertats romanços que expliquen els successos s’integren poc i trenquen el ritme de la narració.
Amb tot, és una novel·la ben construïda, acurada en el llenguatge i de lectura planera, que segurament serà ben rebuda pels habitants d’on se situa l’acció.