L’últim monstre

Darrerament, hi ha pocs monstres de la literatura infantil que dediquin la jornada a aterrir la gent. De fet, una gran majoria prefereixen ser amables i confraternitzar amb les que abans eren les seves víctimes, especialment amb els infants. I la criatura verda i peluda protagonista d’aquesta novel·la no n’és una excepció. En el seu cas, l’èxode rural provoca que es quedi sense clientela; per això viatja a la ciutat per continuar esfereint la gent, però allà no el veu ningú. Desesperat, torna al poble, on prova d’atemorir el nen que ha arribat de vacances, però tanmateix tampoc ho aconsegueix. D’aquí en neix una tendra amistat que, tot i que només es pot mantenir en èpoques d’estiueig, fa estovar del tot el cor de l’espantall.

Malgrat la perseverança que mostra el personatge principal per mantenir-se ferm en la seva naturalesa, acaba sucumbint a l’actualitat i deixa de fer por. Aquesta mena de conversions, tot i ser trencadores en el seu moment, ara ja no sorprenen. En canvi, l’estil àgil, de frases breus i amb tocs humorístics que utilitza Joan de Déu Prats és adequat al públic a qui va dirigit el llibre i afavoreix la lectura autònoma. Tot i així, alguns girs una mica bruscos en el relat, com ara l’estat d’ànim o les creences del protagonista, provoquen cert desconcert. Aquesta sensació s’amplia per l’explicació desdibuixada del motiu pel qual els monstres ja no espanten: no sabem si és perquè qui viu a ciutat no s’hi fixa, perquè ja no es creu en les criatures malvades o, senzillament, perquè ja no és necessari corglaçar a ningú. En definitiva, el relat no acaba de convèncer. Això no obstant, convé remarcar les més que expressives il·lustracions de Kim Amate, que transmeten, matisen i amplien el que expressa l’escrit (alguna, irònicament, pot esgarrifar una mica el lector) i pràcticament permeten seguir la història sense necessitat del text.

Si bé trobem alguns aspectes interessants dins l’obra, el resultat final és força pla. No podem deixar de preguntar-nos què passaria si aquest o algun altre monstre decidissin trencar amb la tendència i començar a esporuguir altra vegada.