L’últim refugi

L’últim refugi encreua dues històries. L’una, narra el final del catarisme i la desfeta de Montsegur, amb l’Arnau i la Bruna com a protagonistes. I l’altra, les vivències de dues famílies d’ara, en època de vacances, que recorren el camí dels «bons homes» que els ha de portar a Montsegur, en el qual també són protagonistes l’Arnau i la Bruna.
La història està ben escrita, seqüenciada i documentada, però és molt previsible. La part històrica perquè en sabem el final, i l’altra perquè en el segon capítol ja podem explicar què passarà al llarg del trajecte. Amb tot, hi ha escenes de força realisme; d’altres, de ben tendres que estan ben resoltes; i als protagonistes els veiem evolucionar i créixer.
Creiem que els nois i noies d’avui, faltats en una gran majoria de coneixements religiosos i històrics, tindran problemes per entendre les raons i actituds dels personatges. De fet, l’autora pretén que l’Arnau i la Bruna actuals es posin a la pell de l’altre Arnau i l’altra Bruna, però per això faria falta molta més intensitat literària.