L’última cuca de llum

L’última cuca de llum ens narra les vivències i records d’una lluerna. El llibre comença amb una gran conversa de la petita cuca de llum amb la seva àvia, que ens apropa a una llegenda on s’esclareix el perquè de la llum d’aquests animalons. La cuca, seguidament, ens presenta la seva realitat a la vall on viu per, finalment, explicar-nos com és traslladada a una altra vall per un grup de persones que lluita per la seva conservació.

Així doncs, el text passa de ser una rondalla màgica (fins a la meitat del llibre) a, després, transformar-se en una apologia de la conservació dels ecosistemes de les valls i parlar del perill que suposen algunes actuacions dels éssers humans, i finalitzar amb un alè d’esperança per a la seva espècie i la natura en general.

El text és correcte, de llenguatge acurat i de paraules pensades. No és d’estranyar, fent una repassada a la biografia i a l’experiència de l’autor. En podeu saber més aquí.
Es respira, especialment al començament, una aroma força dolça i un esperit que frega un cert moralisme ben entès. Com ja hem deixat entreveure, l’estil és el punt fort de l’escriptor. Algun mot que pot semblar difícil per al lector està fantàsticament definit dintre del context, o bé s’aprofita per introduir-lo a la conversa quan la cuca té dubtes del seu significat. És d’aquells escriptors que ens fa enriquir el llenguatge.

El text flueix, només cal llegir-lo en veu alta per adonar-nos-en, però potser els paràgrafs són massa llargs i atapeïts, i poden ser poc atractius per a alguns lectors, que necessitaran un respir entre l’un i l’altre.

L’art d’Ignasi Blanch, fresc i ràpid a partir del guaix i el llapis, dota els seus personatges d’una melancolia especial. Centra la nostra mirada en el punt de vista dels insectes, de manera que els humans són presentats com a invasors. Fantàstic el fora de pla d’aquests humans, presentats en un pla americà invertit: només els veiem les cames i una part dels braços, cosa que els despersonalitza i els universalitza alhora.

Per saber més coses d’aquesta editorial del petit país veí, feu clic aquí.