L’univers a la mà

En Leonardo és un científic i inventor que un bon dia desapareix de casa. La seva néta Eva troba una carta que la posa sobre la pista i, sense dubtar-ho, s’enfila en una mena de nau que l’avi està construint, amb la qual iniciarà la seva recerca a través del temps i de l’espai, acompanyada d’una mena de robot set-ciències, anomenat Cassini. En el seu periple, l’Eva coneixerà diversos científics de tots els temps com Carl Sagan, Eratòstenes, Galileu, Newton, Fraunhofer i Einstein i també l’astronauta Amstrong, que l’ajudaran en la recerca i respondran totes les seves preguntes.

Estem davant d’una obra que presenta un seguit de fets i conceptes relacionats amb l’astronomia a partir d’una peripècia de ficció, però que no acaba de reeixir en la seva intenció, com passa tantes vegades en aquest tipus de llibre que combina la divulgació amb la narrativa. En aquest cas, tot i comptar amb la col·laboració d’una autora de prestigi en l’àmbit de la divulgació científica i d’un periodista multipremiat, la narració que serveix de fil al coneixement no té cap mena de versemblança, i dificulta l’exposició dels conceptes científics, molts dels quals presenten cert nivell de complexitat.

Tampoc hi acompanya la presentació formal del llibre, amb una maquetació que abusa de la llibertat compositiva –els paràgrafs s’inclinen innecessàriament i els mòduls de la tipografia varien de manera poc justificada– i amb unes il·lustracions de Pilarín Bayés que, tot i l’esforç en la documentació, no aporten credibilitat al vessant científic de l’obra.