L’Univers, dels cosmos grecs al multivers

L’univers, dels cosmos grecs al multivers és un llibre de coneixements escrit i il·lustrat per Guillaume Duprat, un apassionat de la cosmografia que ha impulsat un projecte titulat Cosmologik en què reuneix informació sobre les representacions del món que han elaborat les diverses cultures, abordades des de la mitologia, l’antropologia, les religions i la ciència. L’obra, que rep l’assessorament científic de Jean-Philippe Uzan, fa un plantejament original del tema i aborda el coneixement de l’univers d’una manera cronològica –els universos d’ahir, l’univers d’avui i els universos del futur–, i des de tres perspectives: l’univers imaginat, el teoritzat i l’observat. Les teories i les descobertes són presentades a partir de breus introduccions que s’acompanyen de múltiples interrogants on es reprodueixen les reflexions dels científics i que interpel·len el lector. Per a les respostes, es recorre a exemples de fenòmens de la vida quotidiana, a textos, dibuixos explicatius i propostes d’experimentació que ajuden a la comprensió dels conceptes i que es descobreixen tot accionant els múltiples desplegables que incorpora el llibre. I és precisament aquest joc de desplegables –sempre pertinents i utilitaris– el que caracteritza i distingeix aquesta proposta editorial, i en fa un llibre únic.

Tot i que l’obra en conjunt presenta una visió marcadament occidental, s’hi analitzen teories i aportacions de diverses civilitzacions, que es poden anar seguint en els títols corrents situats a la part superior de les pàgines, en què s’indica l’espai geogràfic i l’època en què es van formular les idees: Grècia, Xina, món àrab, Europa, Estats Units… Sobta, però, que no hi hagi cap menció a les aportacions de les cultures mesopotàmiques i mesoamericanes, i que, per exemple, les aportacions alemanyes no estiguin incloses a la categoria «Europa».

Com a bon llibre de coneixements, incorpora un sumari ben articulat, que indica clarament els apartats i els subapartats i també un glossari en què s’amplia el significat dels termes més específics continguts als textos, que apareixen marcats amb un asterisc.