M’agrada llegir

Quantes coses es poden fer amb un llibre a les mans? Amb el títol M’agrada llegir les autores Tessa Julià i Anna Rispau deixen clar d’entrada que no es preveu cap mala experiència durant una estona de lectura ni tampoc a les pàgines d’aquest llibre. L’afirmació, a més, es repeteix a cada pàgina esquerra, introduint-hi diferents situacions explicades a la manera d’un haiku:

«M’agrada llegir…

Quan es fa de nit.
A la falda dels pares,
al costat del foc.»

A pàgina dreta, una gran onomatopeia acaba d’ambientar l’escena: «mmm…».

El llibre és, per tant, un poemari i un inventari de situacions agradables i divertides relacionades amb el moment de la lectura. Se’n podria dir també un contingut per a la promoció de la lectura o una oda a la lectura si volguéssim ser més grandiloqüents, però la grandiloqüència no és l’objectiu de l’obra, sinó apuntar el gaudi de la senzillesa i del moment. L’elecció de l’estil haiku —que no és utilitzat de manera ortodoxa— es correspon amb aquesta finalitat i les onomatopeies poden resultar un bon recurs en la majoria dels casos, perquè generen un diàleg amb el poema, afegeixen un punt d’atenció per al lector i creen expectativa per a les pàgines següents. Per contra, un perill de les estructures rígides és que algunes d’aquestes onomatopeies poden resultar forçades o poc reconeixibles.

Les il·lustracions de Sigrid Martínez són clares, amb composicions correctes, de fàcil comprensió per als petits i adients al text.