Mai no et podré estimar

La Lorena amaga un secret que la fa desconfiada i inestable en el tracte. Tot es desborda quan apareix el Xavi, un paleta decidit a enderrocar la paret en què es refugia la Lorena. A partir d’aquest punt la novel·la de Josep Gòrriz (Sabadell, 1956) es mou en la tensió de saber si en Xavi, malgrat l’oposició i desconfiança paternes, aconseguirà que la Lorena li obri el cor i li expliqui allò que tan gelosament ha guardat durant molts i molts anys.
Gòrriz, autor de llarga trajectòria en el món de la literatura juvenil, ens ofereix un retrat introspectiu d’una de les múltiples i diverses relacions actuals de la joventut de Terrassa, un paisatge on, igual que podria succeir a Montcada i Reixac o Rubí, la joventut d’avui en dia malda per treure el cap enmig de la inestabilitat global. Gòrriz ens retrata amb destresa les personalitats convulses dels dos protagonistes deixant que el lector vagi avançant per aquest Mai no et podré estimar sempre amb la tensió a la punta dels dits.
He de reconèixer que és difícil que una novel·la juvenil sobre els problemes de les parelles sobresurti de l’allau de distopies que inunden el mercat, però de ben segur que alguns lectors, orfes de protagonistes on es vegin retratats, es trobaran força ben reflectits en la problemàtica que l’autor il·lustra. Malgrat tot, però, sempre em queda aquell regust del «això ja ho he llegit» d’un realisme crític que potser ja està massa escurat. He de dir, però, que aquest mal no és culpa de l’autor, per descomptat.