Maira i la nina que espanta la por

Heus aquí un viatge fantàstic i oníric de dues nenes i una nina fins al planeta Venus que, si bé està plantejat amb bones intencions i una estructura clàssica de viatge d’anada i tornada, conté inconvenients clars que suposen un llast important per al lector potencial.

El primer és la narració en primera persona i en la veu d’un infant, cosa que fa que, a part de sonar impostada, el ritme esdevingui lent i el relat, repetitiu; el segon és la inversemblança del viatge i dels diferents obstacles que les protagonistes van superant, embolcallat tot per una innocència artificial i descrit amb diverses metàfores complexes, i el tercer és la moral catòlica i antiga que impregna i transmet el text: per arribar al destí han de travessar un territori que només superen aquells que diuen la veritat, i allò que troben en l’objectiu del viatge són unes flors sanadores per ajudar les persones que estan malaltes, que es troben soles…

Maira i la nina que espanta la por de Josep-Vicent Galan és un llibre on, al meu parer, els inconvenients són més pesants que les intencions, malgrat l’edició acurada i unes il·lustracions de Marina Álvarez-Dardet que la doten d’atractiu.