Mal de queixal

Una cocodril menja tantes llaminadures que li agafa mal a les dents. Així, inicia un viatge amb la mare i una cosina per visitar el dentista. Aquest és l’argument d’un llibre que, malgrat els esforços de l’autora, no arriba a quallar: el que podria ser divertit (una mare més que despistada) arriba a ser desesperant per la poca atenció que «l’adulta» para en les necessitats reals de la filla i la cosina; aquesta última, tot i tenir un paper important en l’origen i la necessitat del viatge fluvial, no parla fins gairebé la meitat del llibre! L’obra fins i tot deixa entreveure algun error de coherència interna, i no és fins a la pàgina 16 que el lector sap que la protagonista i la seva família són cocodrils. Això darrer no seria un problema si el text permetés al lector (sense ajuda de les il·lustracions) intuir que es tracta d’aquest animal fent ús de recursos literaris més ambiciosos.
Les il·lustracions, que a la portada i a la contraportada presenten uns personatges a llapis ben atractius, a l’interior són planes i un xic desanimades, i juguen sols amb tres colors (blanc, marró i diferents tons d’un verd que podria aproximar-se al verd dels cocodrils). L’artista té propostes més interessants, com veureu a www.lunablau.com.