Mama, vull que siguis com un elefant!

En Ferran és un nen encantador a qui amoïna que la mare sempre vagi amb presses a tot arreu i li transmeti el seu neguit de persona adulta. El nen no pot entendre què és tan important que els impedeixi saludar els veïns, assaborir un brioix, acaronar el gosset del veí… o senzillament no fer res quan plega de l’escola.

Una història deliciosa, on les il·lustracions, de dibuix delicat, amb moltes línies fines i arrodonides, transmeten una dolçor i una innocència que s’adiuen amb la sensibilitat del text i el complementen a la perfecció. Tant és així que la comprensió per totes dues vies (paraula i il·lustració) està assegurada. I a més a més, és possible que faci que més d’un pare o mare reflexioni sobre l’absurditat de les presses i com són d’innecessàries, sovint, les agendes atapeïdes de pares i de fills. Vaja, que ja cal que aprenguem dels elefants. Un encert, el títol, que d’entrada pot descol·locar el lector, però que encaixa perfectament amb les frases profundes, directes, contundents i carregades de sentit que ens regala sovint la canalla.