Maria, la trementinaire

La natura ens ofereix força coses més que la possibilitat de fer fotos boniques. I les que no sabien gran cosa de l’art de la fotografia, però sí de les plantes bosqueroles i dels marges, eren les trementinaires, dones sàvies en preparar medecines i remeis casolans amb les flors i herbes que aplegaven per aquí i per allà quan n’era la temporada, i que les deixaven assecar per preparar-ne pocions i untets que repartien generosament pels pobles dels voltants en aquells temps que no hi havia farmàcies a cada indret.

Un cop més, l’editorial Sidillà ens presenta un llibre per rescatar de l’oblit un dels elements que conformen el nostre patrimoni cultural, i el resultat és un llibre bellament il·lustrat per Marta R. Gustems, dedicat en aquest cas a un vell ofici que avui pràcticament només es manté viu a la Vall de la Vansa i al museu de les trementinaires de Tuixén, dedicat justament a Maria Majoral (1887-1976), que en fou la inspiradora.

A més d’explicar l’origen històric dels remeis naturals i de l’ofici de trementinaire, amb un text breu i entenedor per als lectors més joves, el llibre presenta un interessant receptari casolà, molt ben exposat i ple de bons consells, perquè cadascú pugui, des de casa seva, preparar-se remeis tan senzills i benefactors com «l’oli de cop» per a qui s’ha donat un cop o el «xarop de saüc» per a la tos. Hi trobarem també el dibuix i les propietats d’unes poques plantes ben conegudes, com la farigola o el romaní, i la història de les plantes remeieres.

Tot plegat conforma un petit i amè manual de ciències, a l’abast de qualsevol lector o lectora que mostri un mínim interès per la natura… i pels oficis que es perden.