Max i els superherois

Per a molts infants, els pares podrien dur un vestit de superheroi, perquè els adoren, perquè els veuen com els seus salvadors. Al Max li encanten, però en té un de preferit: Megapower, que en realitat és una superheroïna. Li agrada perquè té una intel·ligència sense límits, utilitza raigs X per veure-hi a través de les parets, és capaç de desxifrar codis ocults, controla un munt de robots a la vegada… Però el que més li agrada és que, quan la superheroïna es posa el vestit de mare, li fa un petó de bona nit.

Aquí els il·lustradors, que parteixen d’un relat dinàmic, ben escrit, donen vida als personatges amb ofici i destresa. A base de pinzellades fresques d’aquarel·la construeixen les escenes, amb el text intercalat en imatges a sang o bé servint-se de figures retallades sobre el blanc de la pàgina. Només és així al començament: un àlbum il·lustrat de format generós com altres que hem fullejat. Però en el punt del relat en què Megapower pren protagonisme assistim a un canvi sobtat de registre, tant pel que fa a la composició com a la tècnica (colors contrastats, línia gruixuda), a prop dels còmics de superherois –molt d’acord amb la trama. Després, en el desenllaç, es recupera l’estil propi del conte. Un joc interessant de llenguatges diferents que, al capdavall, pot sorprendre els petits lectors.