Mentre creixin els llimoners

En un moment en què les guerres en països llunyans omplen els noticiaris, queda molt lluny l’adveniment de la guerra de Síria, que va començar com una revolta popular el 2012. En aquell context històric, el de la Primavera Àrab, s’ambienta aquesta novel·la, dura com poques hem llegit en els darrers temps. La Salama ha perdut la mare, té empresonats el pare i el germà, i sobreviu com pot enmig de la destrucció d’Homs, la seva ciutat. Tot i tenir estudis de farmàcia, treballa com a cirurgiana a l’hospital i cuida la seva cunyada, embarassada de set mesos. Per complir amb la promesa feta al seu germà, compra un passatge en un vaixell (per dir-ne d’alguna manera) per anar a Europa. Però el sentit del deure, l’amor al seu país i el fet que s’enamori per primer cop fan que dubti fins a l’últim moment.

Mentre creixin els llimoners té la força d’una epopeia moderna i ens presenta els fets des de la perspectiva d’una noia de divuit anys que ha de viure experiències esborronadores i prendre decisions per a les quals ni ella ni ningú no està preparat. Aquí trobem un dels aspectes que fan singular aquesta novel·la, la de les seqüeles psicològiques que provoquen les guerres. La Salama pateix al·lucinacions i conviu amb una realitat fictícia de la qual no és conscient, però que li permet sobreviure. El seu patiment es creua amb molts altres drames personals, creant un mosaic de dolor enmig del qual sorgeixen brots d’esperança. Per una banda, trobem una història d’amor que recorda, amb les seves virtuts i els seus excessos, les pròpies de la tradició romàntica, en aquest cas amb el rerefons cultural del país on se situa. I, per altra banda, hi ha les flors que conjura la Salama quan es troba en situacions desesperades i que simbolitzen la bellesa enmig de la destrucció.

Zoulfa Katouch ha escrit una història impactant, adreçada sobretot a lectors i lectores sensibles. La trama està molt ben trenada, però es podria haver narrat amb menys de les quatre-centes pàgines amb què es resol. En qualsevol cas, es tracta d’una lectura necessària en tant que l’autora posa sobre la taula l’oblit a què els europeus sotmetem el que considerem guerres de segona categoria.