Mentre durin les espelmes

L’escriptor Josep Rodríguez i Ferrer ha conreat diversos gèneres literaris, com la novel·la, la poesia i el conte (Quatre contes de literatura, Bestiari a la japonesa i Poemes suprematistes – Senryus a Malèvitx). A la novel·la juvenil Mentre durin les espelmes ens explica la història d’amor entre en Víctor, un jove fantasma que viu al cementiri del Poblenou, i en Joel, un noi que viu al Barri Gòtic de Barcelona. Des de la primera trobada tots dos tenen la certesa que un misteriós vincle els uneix; al llarg de la novel·la aniran descobrint-lo, a mesura que el seu amor floreix i s’enfronten als reptes que presenta la relació amorosa entre un viu i un mort. Farcida de referències al manga, les sèries de fantasia i ciència-ficció i els superherois, l’acció se situa a diferents indrets de Barcelona, tot i que també es visita el delta de l’Ebre, lloc d’origen d’un dels protagonistes.

És una novel·la interessant no només per l’encertada barreja de fantasia i realisme, sinó també per la naturalitat amb què es presenten uns protagonistes i una relació LGTBIQ; parlem del BL (boyslove), que tant èxit té, amb còmics com Heartstopper o diversos títols manga. Aquesta necessària (i demandada) línia sol ser escassa a la literatura juvenil catalana i realment trobem ben pocs autors catalans que l’hagin transitat (podem esmentar, per exemple, l’escriptor i il·lustrador Bernat Cormand, amb El cap als núvols, o l’escriptor i poeta Carles Rebassa amb Eren ells).

Es troba a faltar, però, el desenvolupament dels personatges, a qui ens quedem amb ganes de conèixer més, a banda de saber gairebé al detall els seus gustos culturals. També es troben algunes incoherències relacionades amb el comportament dels personatges o amb les característiques incorpòries d’en Víctor, que fan trontollar una mica la trama i poden resultar un xic forçades (per exemple: en Joel convida en Víctor a viure amb ell quan quasi ni es coneixen? En Víctor travessa les persones i objectes, però l’aigua l’aguanta quan neda?).

També hi ha algun moment en què els personatges es multipliquen i que resulta confús; malauradament, no hi ajuda la manca d’una correcció acurada del text, perquè trobem de manera força freqüent l’absència de guions per indicar els diàlegs, i a la inversa, apareixen guions de diàleg quan el diàleg és inexistent, cosa que dificulta la lectura i confon el lector.