Mercè Llimona

Montserrat Castillo s’ha convertit, a cop de publicacions i comissariats d’exposicions, en una de les més grans historiadores de la il·lustració catalana de la primera meitat del segle XX. D’ella en són famosos els estudis sobre Junceda (Ajuntament de Barcelona; 1990) i els nombrosos articles sobre altres clàssics de la il·lustració catalana, sempre partint d’un rigor envejable. I aquest títol no podia ser menys.
Mercè Llimona és el catàleg de l’exposició que, comissariada per la mateixa Montserrat Castillo, ocupà algunes dependències de la Biblioteca de Catalunya el desembre de 2007. El catàleg es divideix en dues parts: una primera que ens situa la il·lustradora i fa un bon repàs cronològic de la seva vida i obra, oferint-nos-en un estudi profund i que de ben segur serà de referència; i una segona part que desgrana fil per randa els vuit àmbits en els quals s’organitzava l’exposició, des dels primers passos de la Mercè com a il·lustradora, just a les portes de la dictadura, fins als darrers dibuixos on ens mostra un traç experimental i contemporani.
Una obra que es fa imprescindible, ja que només sabent d’on venim podem imaginar cap a on anem.