Mia i les papallones

Conte sobre la vida en el món rural, des d’una visió idíl·lica, sense al·lusions a la duresa de l’activitat pagesa, o als inconvenients de la ciutat, reduïda aquesta només a la diversió del mercat, ja que està pensat per explicar-lo als infants abans d’anar a dormir «perquè tinguin un son màgic i feliç». Amb tot, la transició de la vida al camp cap als somnis resulta una mica forçada.
Escrit en prosa rimada, remet a la tradició anglosaxona de les nursery rimes.
Les il·lustracions, acolorides amb aquarel·les, resulten una mica primàries (per exemple, hi manca la perspectiva), segurament de forma voluntària, per fer-se més properes als més petits. A través del mocador al cap de la mare, o del carro com a mitjà de transport, reflecteixen un passat que els deurà resultar molt llunyà, gairebé exòtic, ja que no en tenen cap referència. Potser està adreçat a la nostàlgia dels pares o els avis, que són els qui han d’explicar-lo.