Milpeus

Recreació molt il·lustrada d’aquella rondalla popular (de probable origen sufí) que explica com el rei promet la mà de la seva filla a aquell que li porti un present que la faci somriure. Només que, en aquest cas, el rei, la princesa, els contrincants i el pretendent no són persones, sinó erugues i cucs, a part del narrador, un joglar que és un escarabat de vuit potes.

L’originalitat del llibre rau doncs, sobretot, en la il·lustració i la maquetació, francament brillants, on Mayol desplega una gamma cromàtica molt saturada; on el text narratiu va inscrit en un fragment de collage fet amb el paper quadriculat d’un quadern; on picats i contrapicats es juxtaposen; on s’inclouen tipografies diferents per donar més expressivitat a alguns mots i onomatopeies; on alguna bafarada ens indica qui és qui diu què; i on fins i tot hi ha notes a peu de pàgina quan el narrador s’excusa en japonès! Inclou també pàgines sense text per narrar visualment la volta al món que fa el cuc protagonista, sis làmines bellíssimes que remeten a la història de l’art de cada continent, que l’infant lector haurà d’endevinar quin és.

A favor del text cal dir que és fresc i viu, i no pas mancat d’ironia (per exemple: «aquella nit que la princesa s’avorria sobiranament, que de fet és com s’ha d’avorrir una princesa…»), ni de voluntat de ser lleugerament crític amb la tradició rondallística, ja que la princesa només es casarà «si ella vol». Tot i que potser a un lector primerenc aquestes subtilitats se li escaparan i es veurà obligat a copsar l’entrellat d’algunes imatges, el llibre renova el gènere des d’un angle força efectiu.

NarrativaAventures i viatgesRomànticaLlibres que experimenten amb la imatge