Mira què faig!; Endevina què em passa

Quan arriba una proposta com Mira què faig o Endevina què em passa, és com una alenada d’aire fresc. I sí, només canviant el format o oferint alguna cosa original potser n’hi ha prou davant la multitud de propostes que trobem al mercat.

Aquests dos llibres ens parlen d’accions reconeixibles, el primer, i d’estats d’ànim, el segon, de coses que podem fer i sentim les persones. Són dos llibres contemplatius i directes que funcionen com a divertiment, que fugen del sensacionalisme, o ni se’l plantegen. D’aquells als quals dediques una estona bona sense cabòries i a què retornaràs obrint qualsevol pàgina.

En la seva senzillesa hi ha la grandesa. Els personatges, generats amb un traç gruixut en negre. tenen forma de ninotet de cap gran que, a excepció de comptades ocasions, miren frontalment. Un cert hieratisme es desprèn dels seus moviments, com de nino de joguina.

Segurament no és la intenció de l’autora, però podem fer el divertit joc de passar les pàgines ràpidament com si el llibre fos un foliscopi. Feu la prova, especialment amb Endevina què em passa.

A Mira què faig! veiem una nena que, sota els títols «Mira com salto!», «Mira com ballo!», «Mira com nedo!», «Mira com miro!» i «Mira com corro!», va fent les accions a què es refereix el títol.

A Endevina què em passa el protagonista, un nen, passa per diferents estats anímics. Menys al començament, trobem les accions darrere de frases que funcionen com a títol: «Visca, visca!!!», «No ho faré mai més!», «Elis… Elis…!» i «Ui! Ui! Ui!!». Tot un recital de gestualitats fàcilment reconeixibles i empàtiques.

Tot i que algun rol és típic, no se’ns escapa que el color del paper emprat per al nen és el rosa, i per a la nena el blau.

Els llibres són quasi una edició limitada, se n’han fet 250 exemplars de cada un. Així que vigileu que no volin!