Miss Boah! i el cor d’Etcèteres

Neix una nova editorial, Xiuxiueig Edicions. Li desitgem tota la sort del món.

El llibre, però, neix fluix. La història vol ser un cant a la llibertat d’expressió artística sense perdre la fe. La premissa és correcta, però el com falla. El text camina bé però amb algun entrebanc, en especial a la darrera pàgina, on es volen dir moltes coses en poc espai.

Als personatges els manca psicologia, com passa amb Miss Boah!, cosa que es nota especialment en la veu que narra i com l’afecta el que diuen els altres o la vergonya.

Hi ha només vuit il·lustracions a doble pàgina, totes a sang, i algunes amb un fons groc fort. Amb la utilització de blancs, les il·lustracions haurien respirat millor. Ens trobem també amb uns plans, una disposició d’elements i unes direccions que descol·loquen el lector.  N’és un exemple la primera il·lustració, on el rostre de Miss Boah! queda al mig del doblec del llibre, aspecte que l’abecé de la composició d’un àlbum diu que s’ha d’evitar.

Pel que fa a l’estil, fet més subjectiu, respira un aire que va del naïf al kitsch; no se sap del cert si és voluntari o, com creiem, té més a veure amb la falta de recursos gràfics i tècnics. S’ha de vigilar amb la versemblança, com en el cas del noi tombat que té els peus a l’inrevés, on fallen les proporcions o hi ha una total omissió d’ombres i volums, entre altres problemes.

Amb Miss Boah! se’ns genera la pregunta de què és bo, o correcte, i què no. En la meva modesta opinió, tot s’ha de fer amb de coherència i un mínim de rigor. I la creativitat no va renyida amb aquest fet.

Tot i semblar haver-me convertit en un component més d’aquest cor d’Etcèteres «castradors de la creativitat» (tal com diu el text), animo Anna Tubert a continuar el camí, a lluitar i saltar els entrebancs. Perquè tots sabem el que costa i la dedicació que demana cada nou projecte.