Missió Trobairitz!

Reivindicació de les dones escriptores, concretament de les trobairitz del segle xii. Algunes apareixen com a personatges, i una d’elles, Azalais de Porcairagues, de qui es coneixen poques dades, és la protagonista. Cal remarcar que Arasa descriu amb detall els Jocs Florals i la diferència entre trobadors i joglars, tot i que parla del paper, que no s’introduí a Europa fins un segle més tard. Si bé es parteix d’un fet literari i de personatges reals documentats, l’autora se serveix de l’antropomorfisme animal per obtenir un desenllaç ideal. La qüestió de la transmissió de la literatura, agreujada en el cas de la literatura femenina per la discriminació de gènere, es resol amb la participació d’uns gats que llegeixen i escriuen i que pinten les parets amb les poesies de les seves mestresses (amb tinta violeta, símbol actual del moviment feminista). Forçar la fantasia més inversemblant dins d’un context històric detallat distorsiona el conjunt, sobretot perquè la realitat s’altera fins a l’extrem que la protagonista guanya els Jocs Florals de Tolosa. Un final massa rodó, gràcies a una gata que és, a més, la veu narradora. Les missions que emprenen els gats per fer conèixer l’obra de les trobairitz no són unes aventures capaces d’arrossegar la majoria de lectors. Fa la sensació que l’autora s’adreça a un potencial cercle de lletraferides, en honor dels seus personatges.