Mister Marple i la Banda dels Tafaners. On és el gos Bruno?

El  protagonista d’aquesta història, el Theo, és un veritable antiheroi, i el fet que sigui ell mateix qui l’explica el fa especialment entranyable. Des d’una veu ingènua i alhora solvent, coneixem les seves inseguretats, pors i manies, que, gràcies a diverses anècdotes, inferim que tenen origen en els temors del progenitor.

En el moment en què el Theo coneix l’Elsa, una nena als seus antípodes que encarna l’entusiasme i l’espontaneïtat, s’inicia la seva transformació després d’obrir-se a experiències inimaginables per a un infant solitari com ell. Aquestes paraules de l’Elsa ho il·lustren a la perfecció: «Hi ha persones que necessiten un cop de mà per estar millor.»

Però, qui són Mister Marple i la Banda dels Tafaners? El primer és la mascota del Theo, un hàmster que coparticipa en la narració amb una sèrie d’informes inserits al final dels capítols que permeten conèixer la seva personalitat i la seva contribució en l’esclariment d’un misteri. La Banda dels Tafaners és l’agència d’investigadors conformada per tots tres, amb seu a la teulada de casa de l’Elsa i encarregada de treure l’entrellat del cas d’un gos desaparegut.

L’encert de la proposta de Gerhardt rau en l’honestedat i la tendra comicitat de la veu del Theo. És inevitable somriure imaginant-lo accedint a aquesta teulada amb armilla reflectant, arnès, casc, guants i amb una cautela extrema. L’autor promet continuïtat amb la colla d’investigadors aficionats, talment com la sèrie d’Agatha Christie que el Theo devora i en la qual s’inspira per batejar la seva mascota.

L’edició en tapa dura compta amb unes il·lustracions de Renger en blanc i negre, excepte a la coberta i la contracoberta, on el creador desplega una escena a tot color que anuncia tant els trets de caràcter dels protagonistes com el seu gust pels enquadraments fora de camp.